Descans: Video informatiu

En aquesta ocasió us proposem un altre vídeo, aquesta vegada en relació amb el son del vostres fills/es. Aquesta és una xerrada sobre els problemes relacionats amb la son en el nens/es donada per el Dr. Òscar Sans, pediatre de l’Hospital de Sant Joan de Déu.

El vídeo comença amb una descripció de la importància del son. Entre d’altres coses ens explica l’estructura del son i per a què serveix cada fase que té:

-         Son N-REM: Es la primera part del son. Aquest és un son reparador que serveix perquè tant el cos com la ment descansin.

-         Son REM: Aquesta fase serveix com a restauració tant mental com física. També serveix per fixar i organitzar els records de la memòria. A més, afavoreix el creixement i la sinapsis neuronal.

El Dr. Sans també ens explica les conductes més corrents en les diferents franges d’edat:

-         Nadó de menys de 2 mesos: El recent nascut necessita moltes hores de son. Aquest és produeix de manera interrompuda, on cada 3-4 hores es desperta per cobrir les necessitats bàsiques.

Després de menjar s’inicia el “son actiu” on, tot i què sembla que l’infant està inquiet, es troba en estat de descans. Aquest és del tot normal i, sota cap concepte, se’l ha d’interrumpir.

-         Entre 2 i 5 mesos: Una de les coses que els ajudarà a que el son nocturn sigui millor, és el son diürn.

També és molt important què és comenci a tranquil·litzar al nen/a abans d’anar a dormir a través del contacte i la interacció amb ell. Fer un petit ritual o un joc tranquil pot ser de gran ajuda. Amb tot això, el contacte cara a cara o les paraules suaus han de servir per tranquil·litzar a l’infant, no per dormir-lo.

-         Entre els 6 i els 12 mesos: Als 6 mesos l’infant estableix el seu ritme de vigilia-son amb un son nocturn d’entre 5 hores. Així, les necessitats de son de cada infant són variants segons l’edat. Per tant, fins als 8 mesos és habitual que el nadó és desperti amb freqüència.     

Les migdiades són normals fins als 3-4 anys, i fins als 18 és habitual que facin una pel matí i una altra per la tarda.

-         A partir del 12 mesos: L’infant ja pot començar a entendre que se’l està ensenyant a dormir de manera autònoma.

Es molt important saber que l’origen del insomni infantil radica en la falta de l’ordre i les rutines adequades que impedeixen l’adquisició de la rutina del son. Per això, entre d’altres coses, el doctor ens proposa tècniques per adormir nadó i ens explica algunes de les necessitats específiques de son a cada franja d’edat, les hores que han de dormir els infants i què fer si el nen/a es desperta de mal humor. A més, ens descriu algunes de les malalties més comuns relacionades amb el son.

Per a més informació, podeu consultar el vídeo en el següent enllaç:

http://vimeo.com/32139063

Vestir: Afavorir l'autonomia

Al voltant dels dos anys el teu fill ja està preparat per aprendre a arreglar-se per si mateix. És important que li permetis intentar-ho quan percebis els primers indicis de voler fer-ho, encara que suposi posar a prova la teva paciència.

A aquesta edat comencen a mostrar el seu interès per vestir-se i desvestir-se sols com fan papà i mamà. En realitat aquests primers intents no van més enllà de llevar-se els mitjons o tractar de posar-se l'abric. Amb 2 anys i mitjà, el teu fill probablement serà capaç de desvestir-se completament amb les seves pròpies mans, la qual cosa pot ser molt útil a l'hora del bany. Vestir-se és una habilitat clarament més difícil que desvestir-se, així que de moment només podrà posar-se els mitjons i potser una samarreta i una jaqueta. Amb tres anys encara haurà de perfeccionar l'art del tancament (botons, cremalleres, cordons, etc.), però probablement ja es posarà els pantalons o el vestit sense amb prou feines dificultat (bé, segurament del revés).

Això no significa que un nen de 3 anys sàpiga ja vestir-se i desvestir-se solament. Podràs comprovar que un dia el teu fill està disposat a tot i l'endemà no hi ha qui li faci reaccionar. Alguns triguen més del necessari a vestir-se, ja sigui perquè no han adquirit encara la destresa suficient per fer-ho sense ajuda o bé perquè s'entretenen per altres raons. Encara que pugui arribar a frustrar-te i desesperar-te sigues pacient i aviat veuràs els resultats. Als cinc anys, la majoria d'ells poden vestir-se completament sols excepte lligar-se els cordons o cordar-se alguns botons.

A continuació t'oferim una sèrie de consells que poden ajudar-te:

Comença al més aviat possible

L'idoni és començar a ensenyar-li d'hora, quan comenci a mostrar la seva voluntat de voler fer-ho per si mateix. Així, heu d'ajudar-li a dominar l'habilitat, però assegurant-vos que sigui el nen qui prengui la iniciativa. Observa-li per veure quan vol aprendre. Possiblement t'ho indicarà en intentar realitzar la tasca ell mateix. Tampoc convé apressar-se, ja que si no està preparat podria acabar restant-li interès.

Elogiar-li


És recomanable recompensar amb elogis els seus assoliments en vestir-se, per petits que siguin aquests. No esperis al fet que estigui vestit del tot (trigarà anys a fer-ho ben). Donar-li l'enhorabona cada vegada que aconsegueixi posar-se bé una peça, li motivarà.


Deixa-li triar

Permet-li que decideixi què vol posar-se. Ofereix-li per exemple dues o tres peces: Què et vols posar amb aquests pantalons? La samarreta blava, la taronja o la vermella?


Sense presses

Els nens necessiten més temps que els adults per arreglar-se. No facis coincidir les primeres lliçons amb un matí de dilluns abans de sortir corrent. Hauràs de prendre't el teu temps, perquè ell es prendrà el seu. Permet-li el seu ritme, especialment al principi. Tingues en compte que el procés d'aprenentatge es produeix en etapes graduals. Per introduir una nova destresa és convenient fragmentés en passos senzills perquè el petit pugui dominar-los amb facilitat. Pot començar posant-se els mitjons tots els matins. Quan ho superi, que ho faci amb els pantalons; i així successivament. Com s'observa, vestir-se es converteix en una cadena de petits passos. Aconseguir petites metes li resultarà més motivador que aconseguir un objectiu major.

Estableix una rutina

L'ideal és que, després de la condícia, la primera tasca del dia sigui vestir-se. No obstant això tal vegada ell prefereixi desdejunar abans. Tracta d'arribar a un acord, però procura seguir l'horari cada dia. Per exemple: aixecar-se, endreçar-se, vestir-se, desdejunar, rentar-se les dents i a l’escola.

Vesteix-te alhora

Sabem que els nens imiten el que veuen. Vestir-te al mateix temps que ella et permetrà ensenyar-li com fer-ho. “Ara ens posem els pantalons, així ens col·loquem el jersei…”

Entrena


Aprofita qualsevol ocasió relaxada per practicar les destreses més complicades. Lligar-se els cordons, cordar-se tancaments, posar-se els leotards, etc. No li donis massa importància si s'ha posat els mitjons del revés abans de sortir cap al col·legi. Empra els caps de setmana a perfeccionar la tècnica.

Higiene: Treure el bolquer

Seguidament os explicarem la manera que millors resultats dona de treure el bolquer en els infants de 2-3 anys. Os explicarem la manera de treure-li durant el dia i durant la nit.

Bolquer durant el dia: Durant els sis mesos abans de la retirada del bolquer hem de començar a acostumar al nen al orinal o al adaptador del lavabo. Cada dia abansel bany, podem seure al nen durant cinc minuts amb alguna cosa que el distregui. Si per casualitat fa pipí, ¡Fantàstic!, el premiem i si no ho fa no passa res.

El objectiu de aquest primer pas es que es vagi acostumant al orinal o al lavabo i tingui una rutina. Cuan el nen ja comença a identificar i a avisar de que te pipí serà al millor moment de començar a retirar-li el bolquer. Per això, hem de tenir en compte el seguen:

-         Es recomanable començar un dissabte, per contar amb dos dies abans de portar-lo a la llar d’infants sense bolquer.

-         Hem d’avisar a l’infant i recordar-li que ens truqui cuan tingui necessitat. Tenim que ensenyar-li que de ara cap endavant només utilitzarà el bolquer per dormir.

-         Hem de vigilarlo i, aproximadament cada hora i mitja, portar-li a fer pipí.

-         Hem de tenir present que els pares hem d’ajudar-lo i prevenir situacions de “ perill”, tenint en compte que el normal es que faci entre buit i deu pipís al dia.

-         Si se li escapa el pipí perquè està despistat jugant, no s’ho tenim en compte; però si aconsegueix aguantar fins arribar al lavabo, hem de felicitar-lo.

-         A partir del primer dia en que faci pipí en el lavabo o l’orinal, començarem el joc de cuc ( cada vegada que aconsegueixi fer pipí en el lloc assignat, pintarà una casella per visualitzar així el seu progrés, si s’ho fa a sobre no li tindrem en compte, però no tocarà pintar la casella).

-         Cuan el nen/a inicia aquest aprenentatge els pares començaran a portar un diari dels seus avanços.

-         Per reforçar el aprenentatge, es important anar al lavabo amb el nostre fill. Si es nena, irà amb la mamà; si es nen, anirà amb el papà. La base del aprenentatge es la imitació.

-         A aquestes altures, el nen ja àuria de controlar el pipí un 75 per cent de las situacions. Si no es així, hauríem de controlar-li la dieta i vigilar que no sigui massa diürètica i que la seva injecta de líquids correspongui com màxim 1.5 litres.

Bolquer durant la nit: Per començar a dir-li adéu al bolquer nocturn es imprescindible deixar enrere el bolquer de la migdiada. Aquest pas es més senzill, posat que només es requereix que aguanti una hora u hora i mitja.

Un cop superat aquest pas, hem de reajustar les expectatives de l’infant, i també les nostres, ja que qualsevol proses d’aprenentatge no es màgic ni immediat. Hem de tenir en compte, que va a mullar el llit alguna que altre vegada abans d’aconseguir passar tota la nit sec.

També es crucial la nostra preocupació per el tema. Si el nen detecta que sentim angoixa, la traducció de la nostra actitud es << no confio en que puguis aconseguir-lo>>, i segurament el procés serà infructuós.

Així que hem de confiar amb ell. Es mes fàcil de el que sembla, sobre tot si no hi ha antecedents en la família de problemes en aquest tema. Si els ha agut, podem prevenir-los, perquè possiblement el nostre fill també passarà per ells. Si papà, no ho va aconseguir fins als 12 anys, pot ser que el nostre fill passi per la mateixa situació, però si no, no té perquè haver-hi problema.

Em qualsevol cas, un cop eliminat la possibilitat de els antecedents que puguin crear problemes de adaptació, començarem amb el nostre mètode i tendíem en compte el següent:

-         Vigilarem la seva dieta a l’hora de sopar. El nen/a no te que prendre aliments solitsque donin set ni que siguin massa diürètics.

-         Reduirem la injecta de líquids a partir de las set de la tarda. No el prohibirem que bequi; simplement no li oferim beguda desprès d’aquesta hora.

-         Abans d’anar a dormir, evitarem que begui aigua o llet. Si esta acostumat a prendre abans d’anar al llit, canviarem un poc aquest hàbit, i se l’ofereix abans de sopar.

-         Controlarem el nombre de pipís que fa durant el dia. Han de ser entre buit i deu diaris.

-         Els primer dies es recomanable aixecar el nen quan els pares ens anem a dormir i posar-lo a fer un últim pipí per que pugui aguantar sec fins les buit hores aproximadament que li queden de son.

-         Com mesura de precaució es recomanable utilitzar una funda de plàstic per protegir el matalàs. També deixarem una llum pilot encesa tota la nit, per si es desperta amb ganes de per pipí; així evitarem que tingui por a la foscor.

Higiene: El canvi de bolquers

El canvi de bolquers és un gest d'higiene i cura que es repeteix molt sovint al llarg del dia on el nen/a necessita estar net per sentir-se bé.

Per la seva importància, cal utilitzar productes eficaços però suaus, que respectin correctament la pell del vostre nadó.

Alguns consells previs són triar un lloc amb una temperatura adequada i sense corrents d'aire, sobre una superfície segura i còmoda (mobles canviadors, matalassos per col·locar amunt d’una taula...), rentar-se les mans abans i després de canviar-li el bolquer i tenir sempre a mà el que vas a necessitar, com les tovalloletes, la crema i el bolquer nou, per tal de tenir-ho tot a mà per no haver de deixar al nadó sol en cap moment.

Els passos a seguir per canviar bolquers són molt simples, descordar el bolquer i no treure-li immediatament per si de cas orinen en el moment en què es descorda per tant és millor esperar uns segons, teniu dos maneres de canviar-lo, una és aixecant al nadó per les cames agafant-ho pels peus i col·locant un dit entre els seus turmells, no cal tenir por ja que aquesta postura no els fa cap mal, i amb una tovallola humida retirar la brutícia arrossegant cap al bolquer.

L’altre manera és respectant el moviment natural del nostre nen/a, ens posarem de costat a ell i el traurem el bolquer aprofitant els seus moviments naturals.

Per netejar-li cal tenir en compte que és diferent si és nen o nena a la nena sempre cal netejar de davant cap a enrere, de la vagina cap al anus, per tal de evitar infeccions, mentre que al nen hauràs de passar la tovalloleta pels plecs de les cuixes i els genitals acuradament de darrere cap a davant.

En retirar el bolquer brut tens que fer-ho amb cura ja que al no deixar de moure's pot embrutar-se les cames, si és possible deixa al nadó una estona nu perquè pugui patalejar, mentres enrotlles el bolquer i utilitzes els extrems de velcro per tancar-ho i tirar-ho a les escombraries.
Finalment aplica una crema protectora per evitar irritacions i obre el bolquer net, pots aixecar-li per les cames igual que abans i llisca per sota del seu cos, o també de manera natural, respectant el seu moviment. Després separa les cames del nen i passa la part davantera del bolquer, estén-ho fins a la seva cintura centrant-ho bé per evitar fuites d'orina i tanca d'un costat tibant-ho i pega l'altre costat.

Recorda que a més de ser una rutina d’aseo, el canvi de bolquer es un moment ideal per compartir mimos, massatges i jocs amb el teu nadó!

                            

 

Alimentació: Video informatiu

En aquesta entrada us proposem un vídeo sobre l’alimentació dels vostres fills/es. Es tracta d’una xerrada on l’Alejandra Gutiérrez, dietista de l’Hospital de Sant Joan de Déu, explica com portar una dieta saludable per prevenir l’obesitat infantil.

Aquesta ponència forma part del cicle de conferències per a pares que organitza l’Aula de Pediatria de l’Hospital el darrer dijous de cada mes.

La dietista, basant-se en la piràmide alimentaria, ens recomana les racions diàries de cada tipus d’aliment que hem de prendre:

-         Farinacis: 4-6 racions diàries

-         Verdures i hortalisses: 2 racions diàries.

-         Fruites: 3 racions diàries.

-         Llet i derivats: 3-4 racions diàries.

-         Carn, peix i ous: 2 racions diàries.

-         Greixos: 2-4 racions diàries.

A més, ens alerta dels aliments que hem de prendre amb moderació, com els greixos saturats i els sucres.

També ens proposa els aliments que hem d’oferir en cada àpat:

-         Esmorzar: Làctics, farinacis o fruita.

-         Dinar: S’ha d’oferir varietat, entre 4 i 6 grups d’aliments (farinacis, verdures, oli, càrnics i làctics).

-         Berenar: Entrepar, fruita o làctics amb cereals. S’ha d’evitar el consum de bolleria industrial.

-         Sopar: Els mateixos grups d’aliments que en el dinar.

Per a més informació us deixem l’enllaç del vídeo on, entre d’altres coses, es comenta com incorporar fruites i verdures a la dieta de l’infant, què hem de fer i què no hem de fer en relació amb l’alimentació i quins aliments concrets són recomanats i quins no en la dieta d’un nen/a.

http://vimeo.com/7812800

Descans: "Collit"

El collit consisteix en dormir en el llit amb els teus fills. Es pot fer des de dormir en el mateix llit, o tenir un bressol especial que s’adossa al llit familiar, o bé utilitzar un bressol convencional sense un dels costats per adossar-lo a la cama dels pares. Moltes vegades, en lloc d’un bressol es posa un altre llit individual adossat al llit gran.

El collit es ve practicant durant segles i en moltes comunitats per tot el món, ja que disposa de molts i molt variats avantatges, com són:

-          Despertars sincronitzats entre el nadó i la mare.

-          Disminució del plor nocturn. Per tant, millor son pel pare, la mare i el nadó.

-          Els nadons que dormen amb els pares són alletats el doble de vegades i fins a tres vegades més temps que els que dormen sols.

-          Millor desenvolupament afectiu. Ja que li proporciones atencions durant les 24 hores del dia.

-          Menys síndrome de la morts sobtada del nadó, sempre que es prenguin les mesures de seguretat bàsiques per evitar aplastaments. A Japó, on es practica molt el collit, hi ha un índex molt baix d'aquesta síndrome.

-         Els nens tenen menys fases de son profunda i més de son superficial, que és quan es desenvolupa més el seu cervell.

I per porta a terme de manera correcte i segura el collit es apropiat seguir algunes recomanacions bàsiques, com per exemple:

-          Els nadons han de dormir en superfícies fermes, netes, en ausencia de fum, sense ninots que puguin asfixiar-se.

-          Sempre has de posar a dormir al nadó sobre la seva esquena, mai de cap per avall ni de costat.

-          El nadó mai ha de dormir sobre un coixí.

-          Els matalassos d’aigua estan contraindicats per ser poc fermes.

-          El matalàs té que estar bé encaixat dintre del bressol o tocant a la paret sense cap espai on el nadó pugui quedar atrapat i asfixiar-se.

-          Els nadons mai han de dormir en butaques i sofàs i molt menys en la falda d'algun adult.

-          Mai has de cobrir el cap del nadó amb res que pugui dificultar la seva respiració.

-          Evita abrigar massa al nadó i tenir l'habitació massa calenta.

-          Si es comparteix el llit amb el nadó, tots dos pares han d'estar d'acord amb aquesta decisió. Els dos han de ser igualment responsables de la presència del infant.

-          Els nadons menors d'un any no haurien de compartir el llit amb altres germans petits, perquè no són suficientment conscients de la seva presència quan dormen. Així i tot, una persona adulta pot fer-se càrrec de tots dos.

-          Si la mare està extremadament esgotada, pot ser que la seva sensibilitat no sigui l'habitual, amb el que la seguretat pot quedar seriosament afectada.

-          Les mares que portin el pèl llarg haurien de recollir-li-ho per evitar estrangulaments fortuïts. També s'han d'evitar camisons o vestits amb llaços llargs que puguin causar el mateix efecte. Els cordons de les cortines o estores propers poden ser igualment perillosos.

-          Les persones molt obeses poden no adonar-se de la situació física del seu nadó, amb el que és preferible que dormin en superfícies separades.

-          Quan el nadó ja es mogui pel llit, és convenient posar barreres al voltant de la seva zona per evitar que caigui del llit. L'espai entre la barrera i el matalàs ha de ser mínim perquè el nadó no quedi atrapat i s'asfixiï.

-          Els pares no han de ser fumadors habituals, ni fumar dintre de la habitació. Tampoc es pot practicar si els pares prenen somnífers.

Descans: Mètode Estivill (part II)

Aquesta entrada és per informar-vos dels diferents mètodes que podem trobar en el mercat a partir dels llibres.
Aquest és sobre el llibre "Duermete niño" escrit per Eduard Estivill  i Sylvia de Béjar.


A continuació explicarem els pasos a seguir d'aquest mètode:

1. PROCÉS DE REEDUCACIÓ DEL SON: 
   El Dr.Estivill proposa que tractem al infant com si acabes de néixer, començar des de cero tan com si té 3 mesos com si té 5 anys. En el que pertoca als pares han de tenir un actitud de seguretat i no dubtar en el que realitzen, i han de escollir un peluix o una joguina feta per ells mateixos o amb l'ajut del fill/a en qüestió. Aquest element és el que en el moment del despertar nocturn estigui al seu costat i li doni seguretat. És molt important que siguin els pares qui escolli el nou peluix, li posi el nom i li presenti al seu fill/a, ja que es molt important que el que mani sigui els pares, no el fill. 
   Els passos ha seguir abans d'anar a dormir són : 
   - Primer un bany relaxant
   - Desprès el sopar 
   - Dedicar-li uns 5 o 10 min. d’estar amb ell (contar-li un compte, cantar-li...)
    - Per últim donar-li la bona nit i marxar-ne de l’habitació quan l'infant estigui encara despert . 
   També és molt important que s’estableixin uns horaris, en que l’acte de posar-se a dormir, s’ha de realitzar entre las 20:00h-20:30h. 
   Els pares han de posar al fill/a a dormir al llit i hem d'explicar que ha de dormir ell sol i s'ha de de dir d'una manera tranquil·la i calmada, i tot seguit, os aneu de l'habitació. En el cas que quan li expliqueu que a de dormir sol comença a tirar coses les recollim se les posem al seu lloc i tot seguit sortim de la habitació. I si les torna a tirar no li farem cas per que estarem sortim de l'habitació. 
   Lo lògic és que només sortir de l'habitació es posi a plorar, i el que no podem fer es deixar-lo allà fins que es cansi per que l'estem reeducant no castigar-lo, però tampoc podem entrar només a començat a plorar, hem de deixar un temps prudencial. I quant es aquest temps? 
   Minuts que els pares han desperar abans d'anar a l'habitació del infant que plora. 
   

   

   Es fonamental que aneu entrant a l'habitació del infant per que no es senti abandonat. No aparèixer per l'habitació de l'infant seria una crueltat per que el petit pot pensar que els seus pares no l'estimen i l'han abandonat, aquest és el missatge que li enviem.
   
       

Descans: Mètode Estivill (part I)

Aquesta entrada és per informar-vos dels diferents mètodes que podem trobar en el mercat a partir dels llibres.
Aquest és sobre el llibre "Duermete niño" escrit per Eduard Estivill  i Sylvia de Béjar.

A continuació explicarem una introducció d'entrada al  mètode Estivill, l'informació que s'ha de saber abans d'aplicar-ho.

• Tot això comença quan el nostre fill/a no dorm les hores suficients o no ho fa de manera seguida, la qual cosa ens provoca aixecar-nos en plena nit i cansament durant tot el dia, i pot provocar irritabilitat, baralles entre parelles o no prou rendiment en la feina (entre altre). I per poder satisfer les nostre necessitats en el son fem el que en demanen els nostres fills i es quan arriba el pensar que no estem criant al nostre infant adequadament o que l'estem malcriant. I qui domina a casa és ell/a.  Les característiques clíniques del insomni infantil són: dificultat per iniciar la son tots sols, múltiples despertats nocturns, son superficial (que qualsevol soroll el desperta), dormen menys hores de lo habitual per la seva edat. 
  
  
• Quina és la "normalitat" a l'hora d'anar a dormir: el nostre fill/a ha de dormir sol al seu llit i la seva habitació amb el llum apagat a partir del primer any de vida, i dormir entre 11h i 12h (exceptuant els moments de necessitats bàsiques). L'edat límit ,que diu en aquest llibre, és els 5 anys per supera l'insomni, per que a partir d'aquesta edat pot provocar problemes en el son de per vida. 

• L'actitud dels pares a l'hora d'anar a dormir als seus fills és molt important. Per que els infants aprenen les emocions que reben dels seus pares o cuidadores, i si aquest a l'hora de fer dormir als seu fill/a està nerviós o no li dona seguretat al infant associa a l'hora d'anar a dormir.                                
  Durant la nit les persones tenim petits despertar nocturns que duren uns 30 segons i en aquest temps es regula que tot hi sigui com quan ens hem quedat dormits. Per tant si quan el nostre fill/a s'han quedat dormida als nostres braços, quan tingui aquest despertar nocturn es pot adonar si segueix en els nostres braços o al seu llit, i si no està on estava quan s'ha dormir s'espantarà i plorarà.  

• El ritme biològic, és el període de temps en que el nen/a es desperta i l'alimenten o és fa la higiene (canvi de bolquers,...)
  Per tal que el nen/a adquireixi un bon hàbit per dormir es bo seguir unes recomanacions: 

1.  Llum diürna o foscor, és a dir diferenciar la nit i el dia.
2. Soroll davant el silenci, no podem deixar de fer coses per que està dormint, és a dir, l'infant si dorm duran el dia i hem de passar l'aspirador no ho deixarem de fer.
3. Fer el bany a la nit, abans d'anar a dormir.
4. Assegurar el benestar a la nit del nen/a, per tant vol dir que hem de comprovar que el llit no estigui fred, i donar-li el seu temps per que ell/a s'acomodi al seu llit.

Alimentació: Menús infantils

A través de la informació obtinguda, hem realitzat diferents menús per tal de garantir una alimentació equilibrada i saludable.

Aquests menús estan elaborats per nosaltres amb la supervisió d'una persona especialitzada en aquest tema. Són menús setmanals on podem observar els 5 àpats que consta la nostra dieta.

Hi podeu elegir entre 3 menús:

Opció 1 (Recordeu que per ampliar la imatge heu de clicar a sobre)

Opció 2

Opció 3

El dia a dia en la Fundació Quitxalla

El que trobareu a continuació, son els horaris diaris de la fundació quitxalla :

Comencem el dia a les 9:00h del matí amb la trobada dels infants amb l'educador/a i la classe, aquesta trobada durarà fins les 9:30 h.

Seguidament, un cop estiguin tots els infants a l'aula, cantarem la cançó del bon dia, omplirem la graella de qui està a classe i qui està a casa i mirarem el temps.

Desprès farem un petit esmorzar ja que dinem a les 12:00 h.

Cap a les 10:00 h del matí començarem a fer les activitats en les quals treballem l'aprenentatge significatiu. Moltes vegades fem treball d'experimentació o manipulació que queda reflectit en una fitxa.

Al acabar, cada nen/a realitzarà la seva neteja personal i sortirem tots junts al pati a jugar.

Tornarem a aproximadament a les 11:30 h i ens prepararem per anar a dinar, dinarem i farem la migdiada.

A les 15:00 h treballem una mica més les fitxes i repassem el que hem treballat al matí, seguidament berenem i esperem a que vinguin els pares a recollir als infants a les 17:00 h.

Benvingudes famílies

Benvingudes famílies,
os volem comunicar que aquest blog no és l'oficial de l'escola sino un treball de les alumnes de CFGS Educació Infantil de Bemen3. Encara que està dedicat a les famílies d'aquesta llar.
En el blog hi trobareu diferents entrades per averiguar com afavorir l'autonomia personal del vostre fill/a.